SEQüELES DE LA CAIGUDA...

La caiguda al duatló d'Alpicat em va deixar tocat tota la setmana passada, i no vaig poder entrenar dignament. El cor volia però el meluc no podia, i vaig decidir prendre'm un descanset casi forçat. Vaig sortir a córrer 2 dies a ritme suau, i un altre dia vaig fer 1h 30min de caminata per Balaguer pujant varis cops les escales de Santa Maria i el Sant Crist. La ferida pràcticament ja s'ha cicatritzat, i torno a estar motivat i amb forces per entrenar. Dilluns vaig sortir a córrer 1hora, Dimarts sessió de BTT amb el mestre Mariano amb 65km i arrivant de nit, ahir un altre cop 60 km de BTT, i avui sessió de running per Balaguer.

Aquest Diumenge toca duatló de muntanya a Calaf, on es preveu que el tram de btt sigui dur i guapo. Aquí us deixo una foto de la caiguda una setmana després... Salut i km!

DUATLÓ D'ALPICAT, CASI K.O...

Uns 200 valents ens vam reunir Diumenge, per desafiar el fred i la boira en la 3a edició del duatló d'Alpicat. A la línia de sortida hi havia força coneguts i de molt nivell, com es notava que es repartien calerons! Amb un gest extrany es dóna la sortida, ja que s'havia "esconyat" la pistoleta de fogueig, i em situo al davant amb els "pros" intentant seguir-los. Al cap d'una estona em deixen i agafo un bon ritme amb el qual arribo a la transició el 15è, però a partir d'aquí comença el meu petit calvari...

A la transició estic tota una vida per calçar-me les sabates a causa del fred, i tot emprenyat surto a tope. Després casi em perdo en la boira, i en cap moment agafo el cop de pedal. Els 19Km passen ràpid i ja estic entrant al poble, i es aquí on en un revolt a dretes em rellisca la roda davantera i vaig al terra amb una forta trompada al meluc, juntament amb el tio que portava darrere seguint-me. M'aixeco i em temo el pitjor, però solsament observo una cremada considerable i continuo fins la transició pensant en abandonar. Tot i el dolor em calço les bambes i decideixo acabar amb dignitat, i finalment entro a meta el 22è.

ESPERANT EL BON TEMPS..

Com l'imitador d'en Tomas Molina de Polònia diu: "BOIRA,PLUJA,NEU,FRED..." fred i més fred és la sensació que estic tenint aquest hivern, amb la qual em costa molt sortir a entrenar. Estic d'acord amb lo Santi (la gasela), en què hi ha un altre món darrere de la boira de l'interior, i que fa sol a pràcticament tota Catalunya. Ho certifico cada dia que vaig a treballar a Tarraco i encara emprenya més. Però tot i així hi poso cor i entrega i surto a entrenar com sigui, encara que arribi amb el moquet gelat. Deixant de banda la meva indignació amb el clima de Lleida, comentar que la setmana passada no va ser gaire bona pel que fa als entrenaments (2 sortides amb bici de carretera, 47min de running i 1500mts de natació). No sé si era pel fred o perquè tenia setmana de treball de nits, però anava bastant cansat i amb poques ganes d'entrenar. A sobre uns dies em va fer mal el coll... Aquesta setmana m'he recarregat les piles i de moment he sortit a entrenar cada dia, realitzant 50min de running el Dilluns, 1h 15 de bici carretera ahir, i 47min de running amb canvis de ritme, avui. Diumenge toca córrer el duatló d'Alpicat, cursa popular on aquest any es preveu bastant més de nivell que en l'edició passada. Salut i km

ACABANT L'ANY COM DÉU MANA...

Doncs déunidó el que va donar de sí l'últim dia de l'any! Pel matí ens vam reunir en Mariano, el Marc Casals, Robert Pedrosa, Miquel Llaudet, Pere i Jo, per tal d'acabar bé l'any i fer una sortideta d'unes 4 horetes per l'Urgell i la Segarra. La ruta va ser: La Sentiu-Agramunt-Coscó-Cabanabona-Guissona-St. Guim de la Plana-Concabella-Les Pallargues-Agramunt-Pilar d'Almenara-La Fuliola-Castellserà-Penelles-Bellcaire d'Urgell-Balaguer; Un total de 116km amb un ritme força "alegret".
Per la tarda, per acabar de rematar-ho bé, em presento a la cursa atlètica de la San Silvestre de Lleida, juntament amb el Mariano, el Julio, i altres companys "pedalaires". Cursa de 10km que discorre pels carrers i pel marge del riu Segre, en la que surto al davant, i fins al km 5 em trobo molt bé i vaig situat entre els 20 primers. A partir d'aquí comença a aparéixer el cansament de l'entrenament del matí, i encara que em passi força gent, agafo un ritme el qual em permet entrar a meta amb un temps de 40min 19seg (no està gens malament). Per la nit, festa fins altes hores de la matinada, i el dia 1 stic fet una coca.. encara que sigui tard, BON ANY NOU!!!