Després de varis dies de "mandritis" d'escriure al blog, tocava retornar amb una gran crònica, i aquesta és la del duatló de Balaguer...Havia arribat el gran dia i els deures s'anaven fent (almenys corrent), i tot estava a punt per donar sortida a una cursa espectacular. Em situo davant a la línia de sortida i els nervis estan a flor de pell, i solsament s'espera el xiulet de sortida. La sortida com sempre a tope, tothom agafant posició. Per uns moments vaig situat entre els 25-30 primers, fins que decideixo afluixar per tal de no rebentar. Arribo a la primera transició el 37è amb un temps de 31'24'', i motivadíssim agafo la btt amb la intenció de fer una gran remontada i entrar a Balaguer dels 20 primers. Però no és així, quan faig la primera pujada a sobre de la bici, ja veig que no serà el meu dia. No vaig gens bé! Entro a Balaguer amb rampes als bessons, fent el 36è millor temps, i m'espera l'últim segment a peu amb les temudes 254 escales de Sta. Maria. Agafo el meu ritme i vaig fent (patint molt) fins a meta, on entro amb un temps final de 2hores i 11minuts, a la posició 42.
