Després de varis dies de "mandritis" d'escriure al blog, tocava retornar amb una gran crònica, i aquesta és la del duatló de Balaguer...Havia arribat el gran dia i els deures s'anaven fent (almenys corrent), i tot estava a punt per donar sortida a una cursa espectacular. Em situo davant a la línia de sortida i els nervis estan a flor de pell, i solsament s'espera el xiulet de sortida. La sortida com sempre a tope, tothom agafant posició. Per uns moments vaig situat entre els 25-30 primers, fins que decideixo afluixar per tal de no rebentar. Arribo a la primera transició el 37è amb un temps de 31'24'', i motivadíssim agafo la btt amb la intenció de fer una gran remontada i entrar a Balaguer dels 20 primers. Però no és així, quan faig la primera pujada a sobre de la bici, ja veig que no serà el meu dia. No vaig gens bé! Entro a Balaguer amb rampes als bessons, fent el 36è millor temps, i m'espera l'últim segment a peu amb les temudes 254 escales de Sta. Maria. Agafo el meu ritme i vaig fent (patint molt) fins a meta, on entro amb un temps final de 2hores i 11minuts, a la posició 42.
3 comentarios:
Aixo ja t'esta bé per no voler fer mai BTT!!! Per cert, t'has oblidat de comentar res del teu pique amb lo Kek ehh...!!!!jejeje!!!!
Tens raó! lo sinyó kek me va agafar abans d'afrontar el sender nou de les basures, moment crític en el qual tenia rampes als bessons. chapeau per ell demostrant que està bé de forma.
Que passa animalots de regadiu!!
Doncs com que em xiulaven les orelles!!jajaja!!No res gerard que si no arriba a ser per les rampes de la btt, aquest any no et vec ni la pols!!corrent me vas fer la pell!!moltes felicitats i que el pique duri molts anys!!jajaja!!
Publicar un comentario